Xé, tenim investigadors al poble i sobre el poble; i jo sense assabentar-me’n!

Ha caigut a les meues mans el número 9 de la poc coneguda publicació FONT, i com que ja he passat —sense pena ni glòria— l’època d’examens i oposicions, què millor manera d’encetar l’estiu que llegint tot allò que cau per les mans: vaig començar la lectura estival amb “El Jueves” i el consum de cocaïna, i veges tu per on —que malo sóc, Senyor!!— vaig trobar la continuació d’aquell ascens vertiginós del consum de “coca” a les nostres terres amb la lectura d’un ridícul article d’un tal Josep Usó Mañanós sobre “El Canvi Climàtic”.

L’article en qüestió és un despropòsit fenomal, no sé si inspirat pels efectes d’alguna substància o per una poca vergonya francament encomiadable. L’investigador en qüestió vol abordar amb el Canvi Climatic ací al poble, a Vila-real. O això ens vol fer creue. En principi dius: “xe que bé, un tio ahi, tot un cientìfic, que s’ha preocupat per estudiar l’evolució de les temperatures, o les migracions de les aus ací al terme; un tio, en definitiva, preocupat pel nostre futur”, vaig a llegir a vore que diu… i què diu? Tu ho saps? Jo tampoc.

El tal Josep Usó i Mañanos s’enreda en un sèrie de divagacions que bé es queden a la superfície d’un problema tan global o bé no arriben a cap lloc en concret. Vos parlar de Vila-real, i parla de l’espesor del gel a Penyagolosa? No!! A Groenlandia; Parla del nivell del dioxid a l’atmósfera de la plana baixa o alta? No, ho fa del que hi ha atrapat al gel? De Penyagolosa? No, no. A Groenlandia? Fred, fred!! Del de Sibèria!! Quina és la seua surtida? El disparat!! La gràcia valenciana de la mare que mos ha parit!! I descobrim que la preocupació de l’autor esdevé d’haver-se comprat un flamant toterreny —que encara esta pagant!— i que ara li diuen que contamina i provoca l’efecte hivernacle. I que si la Mar a Borriana puja, li inundarà la fanecaeta, però que bé, que això serà, si és que ha de ser, perquè, segons ell, no esta gens clar quins efectes tindrà això del canvi climàtic, allà als borrianecs, que ací al poble estem més alts i no arribarà, en principi, l’aigua. Quina tranquilitat em dona este home.

O no tanta. Te troves a l’article, pixades fora de test fenomenals, que ajuden, i eixa devia ser la intenció de l’autor, de llevar-li ferro a l’assumpte. Mireu el fenomenal embolic que arma per explicar la gran demanda d’energia que ha experimentat la humanitat en els últims dos segles:

Es pot dir que la Revolució Industrial porta aparellada la societat de consum, en la qual ara estem feliçment instal·lats. S’ha de dir també que aquest avenços només els ha assolit una minoria de totes les persones, a basa, entre altres coses, d’explotar la resta de la humanitat; però ara, ni tan sols aquesta manisfesta injustífica pel que fa al cas que ens ocupa. (I per a què dius res, botifarra?)

El veritable problema rau en què hi ha un denominador comú per disposar de totes aquestes coses. I no és, com molts de vostés podrien pensar, el fet de disposar o no de diners. No. (Atenció que se li torna a encendre la bombeta!!) De fet, tot això i més, es pot aconseguir també robant-ho (Educació per a la ciutadania, pero ja!!), que seria una alternativa, reprobable (vols dir? no sé, no sé), però si es fa bé, (ai ai ai!), força eficient (ho sabia!!), d’aconseguir tota mena de béns materials.

Quines són, per al nostre amigatxo investigaor, les vies d’acció per fer front al canvi climàtic?

La primera és deixar que la Terra s’escalfe i quan això passe, adaptar-nos al que hi haja. La segona pendre mesures preventives [...] En poques paraules: caldria viure molt més com els nostres pares i renunciar a gran part del que ara ens sembla del tot imprescindible [...] Arribat ací, es pot pensar que l’esforç, d’una o altra manera, és massa gran i no mereix la pena. Però pensem que el planeta [...] s’acabarà adaptant a les noves circumstàncies. Els humans, però pot ser no. (agarre-vos els matxos) I, en aquest punt, tenim un avantatge, els vila-realencs (al tanto, que tenim un avantatge sobre tota la resta d’humans!!): Creixem davant l’adversitat i som capaços de sobreviure i prosperar (que dure lo del taulell perquè la taronja ja no val cap perra), fins i tot, sota circumstàncies força desfavorables. Per tant,ara que tenim al davant un repte nou i gran, cal que demostrem una vegada més, aquest caràcter emprenedor i agosarat que de sempre es diu que ens caracteritza.

Vixca Sant Paqual!!

Tot un figura l’Usó i Mañanós. Algú sap qui és? Llàstima que li deixen escriure estes divagacions junt amb d’altres estudis que clarament si aborden d’una manera seriosa temes vila-realencs i que fan honor al títol de la publicació. Encara la tindré unes dies més per casa, si voleu donar-li una llegida, ja sabeu!!

Bon estiu a tots!!